POEMA

Aquesta és la poesia que recitare el divendres 09.12.2011 a la clase de COED.


Es un poema que va escriure Loris Malaguzzi i que posteriorment va ser traduida al catala.


La he trobat a la pagina Safareig.
Es un espai de comunicació i d'intercanvi social que té com a protagonistes els infants i la natura

Proposa veure, entendre i utilitzar l'entorn com a impulsor de cultura. S'hi poden trobar propostes educatives amb els elements naturals: aigua, aire, llum i terra, amb les que defensem una pedagogia basada en el respecte per l'infant potenciant totes les seves capacitats.

100 LLENGÜES
L’ infant
és fet de cent.
L’ infant té
cent llengües
cent mans
cent pensaments
cent maneres de pensar
de jugar i de parlar
cent, sempre cent
maneres d’ escoltar
de sorprendre, d’ estimar 
cent alegries
per cantar i comprendre
cent maneres 
de descobrir
cent maneres 
d’ inventar
cent maneres
de somiar.
L’ infant té
cent llengües
( i encara cent, i cent, i cent)
però li'n roben noranta -nou.
L’ escola i la cultura
li separen el cap del cos.

Li diuen:
de pensar sense mans
de fer sense cap
d’ escoltar i de no parlar
de comprendre sense joia 
d’ estimar i sorprendre’s
només per Pasqua i per Nadal.
Li diuen:
de descobrir el món que ja éxisteix
i de cent
li'n roben noranta - nou.
Li diuen 
que el joc i la feina,
la realitat i la fantasia,
la ciència i la imaginació,
el cel i la terra, 
la raó i els somnis,
són coses
que no van plegades.
Li diuen en definitiva
que el cent no éxisteix.
L’ infant diu:
Però el cent existeix.
Loris Malaguzzi